Comune di Villaspeciosa

Is oŕginis de sa Sardínnia

Is orìginis de sa Sardìnnia

 

Edadi de sa pedra

 

Sa Sardìnnia, 30 mila annus a oi innantis de essi in mesu a su mari cumenti dda bieus imoi, fiat atacada a sa costera de bàsciu de sa Fràntzia, sa chi oi naraus Costa Azzurra . Cincuxentus annus a oi cumentzat s' edadi de sa pedra , ca is ainas fiant de pedra, nci ndi at duus: paleolìticu fiat s'antiga (finsas a su 6000), neolìticu sa noa (6000/2500).

Sa genti arribant in Sardìnnia in su 500 mila de s'ìsula d'Elba, ca sa glaciatzioni iat abasciau 15 km de mari e sa genti aici podiat lompi innoi po circai unu logu prus callentosu.Is primus sardus biviant in Mòguru e Sàrdara po su chi spetat a sa Sardìnnia de bàsciu, in Anglona e in Oliana. A Oliana, a intru de sa gruta de Corbeddu iant agatau arrastus de fogu, de cosa de papai e is ossus de unu cerbu, ca arresultànt totus beni-postus, cumenti chi fessit una forma de arrispetu po s'animali; est su primu testimòngiu de una forma de arreligiosidadi chi iant pesau.

6000 annus a.G. ant scobertu sa messaria, chi cambiat totu sa vida: sa genti si fiat firmada e fiat meda de prus sa cosa de papai. Amasedànt is animalis, a innantis porcus e brebeis, a pustis sa baca. Serbiant ainas noas, insandus imbentant unu bastoni de linna acutza e postu a sicai in su fogu.

In su paleoliticu sa genti biviat a intru de is grutas, in su neolìticu puru, a su cumentzu biviat in is grutas: teneus noda ca is prenuraxesus biviant in Monte Claro e in S. Elia conca a su Poetu po su chi spetat Casteddu.

Is civilidadis prenuraxesas e nuraxesas fiant: Bonu- Ighinu (finsas a su 3500), San Michele di Ozieri (finsas a su 2700 a.C.), Monte Claro e Bonnannaro (finsas a su 1600 a.C.).

 

Arrastus de s'architetura funerària:

•  Domus de janas:funt tumbas scorrovonadas in sa pedra chi pigànt sa bisura de is domus. Is sardus alabànt a is mortus insoru e is domus de janas fiant su logu fatu a posta po issus, ca si pensànt chi torressint a bivi, po cussu ddus portànt is ainas puru.

•  Dolmen: funt tumbas pesadas cun is tellas, su dolmen sardu teniat 4 tellas e fiat una càscia cun s'intradedda.

•  Menhir: funt pedras fitas, su logu chi ci nd'at de prus est Goni, cussus de Laconi funt traballaus beni meda.

•  Zìgurat (altare gradonato) de Monti d'Acoddi: est una tumba a cìrculus de pedra de su 4000 a.C , est su primu testimòngiu de un'arti chi is sardus fiant pighendi e ddus fadiant is sardus sceti.

De su 2500 a su 1800 ddoi est su tempus chi ddu naraus eneolìticu.

 

Edadi de s'arràmini

Sa civilidadi nuraxesa incumentzat in su 1800 cun s' èdadi de s'arràmini . Traballànt is metallus e incumentzat is nuraxis, ca funt is monumentus de prus importu, nci nd'at a su mancu 7000 in totu s'ìsula. Is nuraxis teniant a innantis unu sistema a murus tupaus cun is tellas, chi ddis narant nuraxis a passaditzu, ago'su sistema a tholos (semplici o complessi). Is tumbas de is gigantis fiant tumbas colletivas, chi serbiànt po nci interrai genti meda, finsas 200 personas.

1200/900 edadi nuraxesa de mesu,faint su strexu de terra cun sa murra, chi est prus manna e prus fini de sa tèula. A ìnturu de su 900 e su 500 is sardus si movint meda, ca cuncambiànt cun is àterus pòpulus de su mesuterràniu e cumentzant a traballai is metalluus, difatis s'arràmini ddu pigànt de Creta.

 

E dadi de su brunzu

Candu bessint bonus meda traballai su brunzu (arràmini prus stàngiu) cumentzat s'èdadi de su brunzu e seus in 1800/900.Su stàngiu ddu pigànt is fenìcius de sa Fràntzia de bàsciu in sa foxi de s'Arròdanu. Su brunzu serbiat po fai is armas e is brunzixeddus.

Sa sotziedadi:

Giai in su neolìticu sa genti ndi bessit spetzialisada (pastoris, massajus e aici nendi); sa scala sotziali est crara meda:

S'urrei

Is nòbilis (pastoris e predis)

Is sordaus

Is tzeracus, massajus, artisanus

Ddu est una crassi de innui ndi bessint is nòbilis, de sa de is nobilis ndi bessit s'urrei. In Sardìnnia s'aristocratzia funt is pastoris.

Is predis, chi funt aforas de is crassis de su traballu, funt sèmpiri nobilis; is sordaus ddus fadiant is nòbilis; in sa grada prus bàscia abarrànt is tzeracus, is massajus, is artisanus e is marineris. Sa de su brunzu no est una tzivilidadi de tzidadi, ca biviant in su sartu: ddoi fiat su casteddu (su nuraxi) e totu a ingìriu ddoi biviànt is nobilis, massajus e pastoris fiant in su pinnetu. is predis contànt meda, ca s'arreligioni fiat bessia una cosa prus compria, fiat cussa de s'àcua e is deus fiant: sa dea mama, su deu babu, is mortus insoru. Is putzus e is agrus fiant s'espressadura de s'arti de sa tzivilidadi, custus logus no fiant po sa genti de ingunis sceti, ma ndi bessiant santuàrius po totu sa natzioni e serbiant po arriciri a is stràngius.

Is nuraxesus dda teniant giai sa scridura, ma dda imperànt po s'arreligioni sceti, ca cumandànt is pastoris e no teniànt abisòngiu de scriri.

 

Edadi de su ferru

In su 900 acabat s'èdadi de su brunzu e de su 900 a su 500 ddoi est sa primu parti de s'èdadi su ferru, sa segunda andat de su 500 a su 238 a.C. candu sa Sardìnnia dda conchistant is arromanus. In custu tempus nascint is biddas, a ingìriu de su nuraxi bessint prus domus cun aposentus e sa pratza in mesu, caminat finsas sa sotziedadi: sa genti cumentzat a filai sa lana, a imperai forrus po coi su pani e zirus po s'ollu ermanu e a fai su binu.

In su X- VIII sècuru a.C. arribant in s'isula is fenìcius ( Phoinix =arrùbiu) chi nd'arribànt de Canaan (oi est su Lìbanu) chi no boliant conchistai su logu, ma cuncambiai is cosas cun sa genti sarda. In su 1178 is sardus impari a is acheus, is fenìcius e is etruscus iant cumbàtiu sa gherra contru s'Egitu, bincendi a s'urrei Ramses III.

Is fenìcius teniant is tzidadis insoru in Sardìnnia, chi fiant: Caralis, Nora, Solki (sa chi oi naraus Santu Antiogu), Mont''e Sirai, Tharros, Bithia, Othoca; Cornus; Bosa.

In su 500 sutzedit unu fatu nou de polìtica internatzionali: Cartàgini (in s'Àfrica de susu) ndi bessit unu stadu e sigumenti boliat aministrai atrus logus puru, iat circau, in su 535 a.C., de ndi pigai sa Sardìnnia, chentza de nci arrenesci.

Agoa, perou, in su 510 a.C. is pùnicus Amilcare e Asdrubale bincint a is sardus ,chi pigant is tzidadis de sa costera e no sceti: Caralis, Nora, Bithia,Solki, Mont''e Sirai,Tharros, Neapolis(stagno di s. giovanni/ oristano); Othoca; Cornus; Bosa, Olbia. In Sardìnnia brintat su sistema de is tzidadis e s'economia insoru, s'ìsula ddi serbit po su lori.

Po su chi spetat s'arreligioni ndi brintant deus nous: de sa saludi, de is mercaderis e aici nendi. Astarte fiat sa dea mama in dònnia logu, Eshmun (Esculapio) ddu alabànt in Casteddu e Pauli Gerrei, Melqart a Tharros, Sidd Addir a Antas, Baal e Amon in is tofet (fiant logus innui interrant is pipius nascius mortus e cussus mortus chi podiant tenni finsas a 6 annus), sa dea Tanit a Antas.

In su 238, a pustis de sa gherra ìnturu de Cartàgini e Arroma, s'ìsula dda conchistant is arromanus. In su 227 a.C. sa Sardìnnia ndi bessit provìntzia arromana.